Educació artística - Aula 1

Públic

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

Bona nit companys i companyes, avui fem la segona entrada a aquesta activitat que ens permetrà gaudir de la nostre part més creativa i reflexiva.

En aquesta segona entrada parlaré sobre la plaça major de manresa, incloent les seves barreres arquitectòniques i la seva alteritat.

Començaré per explicar que la  Plaça Major de Manresa és un lloc emblemàtic en el cor del municipi, amb una rica història i una vibració única que refleix l’essència de la ciutat. Aquesta plaça no només és un punt de trobada per als manresans, sinó també un testimoni de les barreres arquitectòniques que afecten la seva accesibilitat i que il·lustra la noció d’alteritat. Doncs, aquesta  amb les seves façanes ben conservades, cafeteries a l’aire lliure i botigues pintoresques, és un lloc que respira tradició i caràcter. El seu disseny urbanístic, datat en molts segles enrere, ha sofert canvis mínims al llarg del temps, i això significa que molts dels edificis que envolten la plaça encara presenten barreres arquitectòniques que poden dificultar l’accés de persones amb mobilitat reduïda.

L’alteritat és un concepte que ens recorda la importància de reconèixer les diferències i la diversitat entre les persones, i a la Plaça Major de Manresa, aquesta diversitat es fa evident, ja que persones de tota edat, origen i condició es reuneixen en aquest espai. No obstant això, les barreres arquitectòniques poden crear una divisió entre aquells que poden gaudir plenament d’aquesta plaça i aquells que s’enfronten a desafiaments per accedir-hi. Les barreres arquitectòniques poden ser diverses, incloent-hi escales, voreres elevades i accés limitat als serveis públics, i aquestes barreres poden fer que la Plaça Major sigui inaccessible per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, com ara persones en cadires de rodes o amb problemes de mobilitat, per tant aquestes persones poden sentir-se excloses i marginades, ja que no poden gaudir plenament d’aquest espai central de la ciutat. Segons la meva opinió la resolució d’aquestes barreres arquitectòniques és fonamental per garantir la igualtat i l’accessibilitat per a tothom, i doncs, això implica la necessitat de reurbanitzar la Plaça Major i fer-la més inclusiva, tenint en compte les necessitats de totes les persones. Això podria implicar l’eliminació d’escales, l’ampliació de les voreres i la instal·lació d’ascensors o rampes per facilitar l’accés a les persones amb discapacitat.

Per últim, diré que la Plaça Major de Manresa és un exemple vívid de com les barreres arquitectòniques poden crear una sensació d’alteritat entre els ciutadans, ja que com he dit abans, en lloc de ser un espai que uneix a la comunitat, aquestes barreres poden dividir i excloure, per tant és important que la ciutat prengui mesures per superar aquestes barreres i assegurar-se que la Plaça Major sigui un lloc accessible i inclusiu per a tothom. En fer-ho, no només eliminarem les barreres físiques, sinó que també reforcem el missatge de respecte a la diversitat i la igualtat d’oportunitats, celebrant així la riquesa de l’alteritat que fa que una comunitat sigui més enriquidora i plena.

A continuació s’inclouen algunes fotos d’aquesta plaça.